La premsa d'Itàlia, Corea del Sud, Mèxic i Alemanya espera que els aranzels de Trump es mantinguin malgrat el resultat de les eleccions

Després de les projeccions segons les quals els demòcrates guanyen totes dues cambres del Congrés, mitjans de diversos països es pregunten al matí del 4 de novembre de 2026 per les conseqüències per al seu propi comerç. La línia predominant: els aranzels de Trump es mantenen, perquè el president conserva les seves competències i pot exercir el veto. Hi ha diferències en la qüestió de si els socis comercials obtenen ara més marge de maniobra. Encara no hi ha cap resultat final oficial de les eleccions.

Itàlia: límit aranzelari i bases sense canvis. El portal Virgilio Notizie (Maurizio Perriello, 10:08 CET) escriu que el límit del 15 per cent vigent des del juliol de 2026 per a la majoria de les exportacions de la UE es manté. La victòria dels demòcrates no suprimeix els aranzels existents, però el Congrés podria intentar restringir per llei alguns instruments comercials. També l'ús de les bases nord-americanes a Itàlia continua regulat per acords bilaterals: «Gli accordi bilaterali continuano a disciplinare l'utilizzo delle infrastrutture» (Els acords bilaterals continuen regulant l'ús de les instal·lacions).

Corea del Sud: la pressió continua. L'agència News1 (Lee Jung-hyun, Kim Seung-joon, Shim Seo-hyun, 9:12 CET) espera que la pressió aranzelària sobre Corea del Sud no desaparegui. Una llei contra els aranzels necessitaria una majoria de dos terços, perquè Trump hi pot oposar el veto. Les inversions promeses de 350.000 milions de dòlars als EUA previsiblement continuaran, però el projecte de gas natural liquat a Alaska podria encallar-se.

Mèxic: més aviat més pressió. El Financiero (Héctor Usla, Valeria López, Jassiel Valdelamar, 4 de novembre) presenta Mèxic al titular com a perdedor; en el text, el diari parla de conseqüències diverses. Els experts consultats esperen que els demòcrates puguin actuar amb més duresa en seguretat fronterera, criminalitat i corrupció. Trump conservaria les seves competències sobre aranzels en la revisió de l'acord comercial USMCA. L'analista George I. González hi diu: «México está en una situación muy precaria» (Mèxic es troba en una situació molt precària).

Japó, Corea del Sud, Índia, Xina: una mica més de marge de maniobra. Un informe amb material d'agències a The New Arab (11:00 CET), que es publica a Londres, veu en canvi més espai per als socis comercials. El Japó i Corea del Sud podrien patir menys pressió en els seus compromisos d'inversió de 550.000 i 350.000 milions de dòlars; d'altres, segons l'informe, adverteixen d'encara més pressió sobre els aliats. L'Índia probablement esperarà. La Xina podria aprofitar la feblesa de Trump en les negociacions, però l'economista Alicia Garcia-Herrero (Natixis) diu: «Democrats are unlikely to give Trump free rein on deals with Beijing.» (Difícilment els demòcrates donaran mans lliures a Trump en els acords amb Pequín.)

Alemanya: política per decret. Daniel Friedrich Sturm escriu en un comentari al Tagesspiegel (9:39 CET) que qui esperi un canvi de política quedarà decebut: «El president fa política amb ordres presidencials.» Espera una política exterior més despietada, per exemple a costa d'Ucraïna.

Xina: mitjans estatals sense referència al propi país. L'agència estatal Xinhua (Xiong Maoling, Xu Jianmei, 9:44 CET) titula que els demòcrates han reconquerit el Congrés i que el govern de Trump està sota una forta pressió. El seu marge de maniobra es reduirà clarament en els pròxims dos anys. L'informe no esmenta conseqüències per a la Xina.

Són valoracions dels mitjans i dels experts que hi són citats. Coincideixen que els aranzels es mantenen de moment. Discrepen sobre si els socis comercials obtenen ara més marge de maniobra o noten més pressió. El que pot fer el nou Congrés a partir de gener és a la cronologia, i més veus de l'estranger a Informes.